Cremava una espelma amb es meu nom.
Cremava sa pell aquell anell que duies de promesa.
Cremava una espelma es nostro temps.
Cremava es rellotge amb tanta via, que amb un dia me
pareixia que me coneixies.
Jo no vull ser un segon plat,
(sa vida me passa i la veig com s'escapa)
si no tens coratge, deixa'm anar.
Jo no vull fer de jurat,
(sa vida me passa i la veig com s'escapa)
si en aquesta història, ja m'has condemnat.
Cremava una espelma amb es meu nom.
Cremava s'adrenalina, perquè un futur se m'endivina.
Sotmès es cervell pels batecs de cor.
Batega i exploten mil guspires purpurina. M'embadalien.
Eren de Turquia.
Jo no vull ser un segon plat,
si no tens coratge, deixa'm anar.
Jo no vull fer de jurat, si en aquesta història,
ja m'has condemnat.
Jo no vull ser un segon plat,
si no tens coratge, deixa'm anar.
Jo no vull fer de jurat, si en aquesta història,
ja m'has condemnat.
