Deprimit, lligat de cames.
És que no em surten ja ni les paraules.
Què passarà? Quin temps farà?
Pensa en el demà,
que algun dia potser cridem
sol al corral del patiment.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.
Trencaré totes les tanques,
faré pols la meva llana i m'oblidaré d'històries.
Sempre observat, sempre controlat.
Treballa, gasta, calla o cobraràs.
He de contar-ho als meus ramats, l'hecatombe ha començat.
A les parets queden restes, pocs colors, pintades i protestes.
Però temps al temps, és el moment, obrim els ulls i despertem que quan menys espereu,
cridem foc al corral del patiment.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.
"Y aquí quien parte el bacalao?"
Pareixem tots un "ganao".
Corre i bota, corre i digues,
elegeix al gos que et guie.
Tres o quatre els pastors que s'emportaran la llana.
Què bonic seria el mon allà dalt a la muntanya,
què bonic seria el mon tot verdet de marihuana.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.
