I, de cop, va entendre-ho tot
Les idees, les antípodes i el nord
Un eclipsi tan distant
A la calma d’una tassa, fumejant
Descrivia altres llocs
Amb detalls tan clars que fins i tot en sento el so
I els podia imaginar
A les línies de la mà
Tant se val si era fàcil o innocent
Si la força era l’òptima pel vent
Si a la nit els cometes tenen son
Si vivim tan lluny del punt de no-retorn
I de cop va encendre-ho tot
Va deixar quatre paraules dins d’un pot
I la resta dels presents
Discutien sobre màquines del temps
Escrivia un punt de més
O la fórmula precisa per no pensar en res
Una gota en un bassal
Que s’evapora en vertical
Tant se val si era fàcil o innocent
Si la força era l’òptima pel vent
Si a la nit els cometes tenen son
Si vivim tan lluny del punt de no-retorn
Tant se val si la línia es dilueix
Si hi ha algún pis més amunt o no existeix
Si hi ha matins de diumenge a un altre lloc
Si érem part de res o potser part de tot
Si a la nit els cometes tenen son
Si vivim tan lluny del punt de no-retorn
