Jo sóc fill de família molt humil Tan humil que d'una cortina vella Una samarreta em feren: Vermella D'ençà, per aquesta samarreta No he pogut caminar ja per la dreta He hagut d'anar contra-corrent Perquè jo no sé què passa Que tothom que el ve de cara Porta el cap topant a terra D'ençà, per aquesta samarreta No he pogut sortir al carrer Ni treballar al meu ofici Fer de ferrer He hagut de, en el camp, guanyar jornals Així la gent ja no em veia Jo treballava amb la corbella I dintre de tots aquells mals Sé treballar amb dues coses Amb el martell I la corbella Gairebé no comprenc perquè la gent Quan em veia pel carrer Em cridava: Progressista! Jo crec que tot això era Promogut pel seu "despiste" Potser un altre en aquestes circumstàncies Ja haguessin canviat de samarreta Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella Perquè abriga, me l'estimo I li preguo que no se'm faci vella
