Obres els ulls I veus que no estaves somiant
Poses els peus a terra I comences a caminar
T´esperen a la porta vestits igual que fa vint anys
El mateix verd de sempre, quasi els olores la sang
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
El teu somni per ells ara és massa car
No te´l podràn comprar I ho hauràn de dissimular
Engegaràn la maquinària de l´estat
Recorreràs mig món, llit I tortura tot pagat
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
Si aquesta és la coherència de la nostra vida
La desobediència segueix sent l´única sortida
Saps bé que el teu somni ho és
Perquè sempre ho serà
I viure amb ell és tan sincer
Com la tendresa de lluitar
Alguna ment malalta
Sembla que no ho veu tan clar
Instruments del poder
La percussió sobre el teu cap
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
Si aquesta és la coherència de la nostra vida
La desobediència segueix sent l´única sortida
Potser és cert que el nostre pas
És petit I poc ample
Imprescindible no abandonà´s
L´essència de la batalla
Si aquesta és la coherència de la nostra vida
La desobediència segueix sent l´única sortida
