Valenta, lluitadora
Fa anys que lluito contra el vent
Les pors les duc a sobre
En mil butxaques diferents
Les porto ben guardades
Perquè no marxin volant
Sóc la princesa del pèsol
Vestida de Superman!
I tu que sembles lluna
De somriure infinit
Que sembles dolça i fràgil
Descalça sense vestir
Ets blanca papallona
I voles lliure com el vent
Ningú no et pot manar
Ni tens por de perdre res
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Una ombra trista que brilla
Amb poca llum
La poca que em queda
M'il·lumina els peus bruts
La resta l'he apostat
A carreres de cavalls
I no paro de perdre
Però no deixo de jugar
I tu que sempre guanyes
Perquè no pots perdre res
El teu cos és onada
Ràpid, fred i intel·ligent
T'adaptes a les corbes
Que la vida t'ofereix
Com una ballarina sense
Límits a la pell
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Funambulista que camines coix
Canvia la manera
Funambulista que caus sense xarxa
Canvia la manera
