Noto que els peus se m'enfonsen
I el terra és ple d'esquerdes
Surto corrents però avançar
És impossible sense rumb
Sento que els ulls de la gent
S'encomanen de mentides
I ja no veig el teu nom
Capgirat en el mirall
M'he maquillat d'il·lusió
Les pestanyes i el somriure
He confiat que el cargol
Cuanyaria a la guineu però
Si miro al cel l'amplitud
Fa que sigui una formiga
I ara no em sento capaç
De sortir de dintre teu
No sé què fer, no sé què dir
L'era del dubte em roba el temps
Que un dia va ser teu
I no sé com plantar-li cara
Ho tinc tot clar, però quan et veig
L'era del dubte em recorda
Que el teu pit és un imant
I no sé com plantar-te cara
És dilluns nit i al carrer regnen les ànimes
Ja és massa tard i als bars no em serveixen un cafè
No puc dormir i el coixí em confessa que els meus somnis
Últimament no els entenc perquè parlen japonès
No sé on anar, ja m'he perdut
L'era del dubte em roba
La il·lusió de créixer amb tu
I no sé com plantar-li cara
Vull donar el pas, però quan
Et veig l'era del dubte em recorda
Com encaixo en el teu cos
I no sé com plantar-te cara
Tinc el cap com un timbal
I quan et miro
Pessigolles a l'estómac
Vull saber què estic pensant però no puc
Si el teu somriure em vol a prop
Més a prop, més a prop, tan a prop
No sé que fer, no sé que dir
L'era del dubte em roba
L'energia per lluitar
I avui no et planto cara
