Amb els anys aprèns
Que tenir un bon plà
És l'única manera de
Poder reduir el marge d'error
Tu t'hi estàs fins tard
Calculant'ho tot
I malgrat la son un esforç per escriure el què penses
Tan senzillament com pots
Però no hi ha prou cafè
Per desvetllar-te tanta estona
I els ulls es van rendint
Tu ni t'en adones
Dorm arquitecte dorm
Que el que estàs intentant és del tot impossible
I que no depèn de tu
Hi ha un projecte que no es pot preveure
La vida la fa cadascú
I una casa on hi capiguem tots
I un espai amb cuina-menjador
I deixar que la tarda entri el sol
I finestres de quatre per dos
I que tingui sentit de l'humor
I un saber-se triar bé els amics
I un caure que el faci més fort
I la força per saber dir no
I un jardí on si pugui ballar
I un portal que convidi a pasar
I un veí, un caxondo mental
I una taula al carrer per sant joan
I que et digui que ho has fet prou bé
I que visqui el que tu no has pogut
Fer-l'ho llest, que no tingui mai por
I saber quan deixar-lo fer sol
