Allà al camp d'oliveres vaig besar-te
I de sobte el temps semblà aturar-se
M'aparegué entre els dubtes la certesa
Que mai oblidaria aquell somriure tímid I sincer
I és tan bonic que surti el sol
Però aquest matí ens porta el dol
Perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
Així com tu, així com jo
La nit se'ns havia quedat tan curta
Com ofegada en copes de ginebra
Al veure't a la llum d'aquella albada
Vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment
I és tan bonic que surti el sol
Però aquest matí ens porta el dol
Li demano al cel que em regali un minut més
Per passar amb tu, I tu amb jo
Tan exigent, tan impacient
El dia ens desperta del somni més bell
Ens queda el gest del nostre adéu
Un regust agredolç que ens farà recordar que és tan bonic
