Hem travessat més d’un infern
Contra la pluja I el vent
I el rigor de la tempesta
Hem fet força de la por
Som la guspira en la foscor
Que fondrà aquesta glacera
Quan hem caigut ens hem alçat
Renaixent en un cos nou
Amb la lliçó més apresa
Sempre amb un peu al record
Per no oblidar mai qui som
I fer honor a la promesa
I si penso en tu m’allibero del meu pes
Com tenint les ales d’un ocell
De totes les causes la més noble és la que sents
Murmurar incansable entre batecs
El setge que ens estreny sols ens fa més lliures
I de la fe I el seny forjarem un himne
Som fills d’una terra tenaç
Que no es doblega ni rendeix
Com un xiprer d’arrels profundes
Recordarem els que han marxat
I ens unirem en el seu cant
Com una veu al llarg dels segles
Si som petits entre titans
Farem que compti cada pas
Ja no viurem en l’enyorança
De les ferides del passat
De les batalles que hem perdut
Sempre hi neix nova esperança
I si penso en tu m’allibero del meu pes
Com tenint les ales d’un ocell
De totes les causes la més noble és la que sents
Murmurar incansable entre batecs
El setge que ens estreny sols ens fa més lliures
I de la fe I el seny forjarem un himne
I si penso en tu m’allibero del meu pes
Com tenint les ales d’un ocell
De totes les causes la més noble és la que sents
Murmurar incansable entre batecs
El setge que ens estreny sols ens fa més lliures
I de la fe I el seny forjarem un himne
