El record que m'ofega
Ara deixa passar un filet d'aire
I tot i que el mal es queda
Es va fent lleugerament suportable
Cada dia que passa
És com creuar una muntanya
Una passa i una altra i una altra
Allunyant-me dels dies salvatges
Quan la vida era absurdament insuperable
I semblava impossible fer-nos mal, vam despertar-nos
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor, sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Maleïda nostàlgia
No cauré més en les teves trampes
Hi ha caliu en la cendra
Però el foc ja fa temps que no crema
He après que l'absència et guanya
Quan intentes negar-la
Una onada i una altra i una altra
Però al final la tristesa s'acaba
I reneix molt lentament però inexorable
Aquella part de mi que havia mort en la desfeta
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
