La xafogor asfixiant, l’agost a la ciutat
Des del búnquer Barna sembla una galàxia
I no és casualitat que ens quedem sols al final
Perquè les nits d'estiu ens passa sempre
No em prometis merdes que no pots complir
Perquè saps que me les crec
I sóc capaç de fer-te cas
Nits d'eufòria per l'amor malalt
I taquicàrdies de regal
T'estimo, però t'odio
El meu cor tirat sobre l'asfalt
I endorfines com punyals
T'odio, però t'estimo a parts iguals
Sabem que ens farem mal però ningú vol renunciar
Jugarem amb foc fins que s'encengui el dia
Quan tornem al món real somriuré amb el cor trencat
Un adéu davant del banc que ens ha vist créixer
Pots ser tan odiosament desesperant
Però t’assembles massa a algú
Que he estat buscant tots aquests anys
