La mare estava tan sola
Ja feia més de cinc anys
Encara era massa jove
Per dormir amb cossos llogats.
Ell va aparèixer de sobte
Tranquil, seriós i educat
Sense donar-nos ni compte
Ens hi vam acostumar.
Tot anava tan perfecte
Se´ls veia enamorats
Jo també estava contenta
Mentre m´omplia de regals.
Però una mala nit
La porta es va obrir
I amb la seva veu fosca em va dir:
No diguis res
I el llençol destapava
No diguis res
No sentia res quan em tocava
No diguis res
Ni gust, ni amor, ni fàstic, ni por
Un cos calent que m´anava dient...
Amb els anys vaig fer-me dona
Però a dins tot estava mort
El rancor cap aquell home
Va fer que odiés el meu cos.
Vaig provar a dir-li a la mare
No em va voler ni escoltar
Llavors vaig fer la promesa
De tancar aquell animal
Que una mala nit
La porta es va obrir
I amb la seva veu fosca em va dir:
No diguis res
I el llençol destapava
No diguis res
No sentia res quan em tocava
No diguis res
Ni gust, ni amor, ni fàstic, ni por
Un cos calent que m´anava dient...
En el banc sentat
Amb l´esguard clavat
En el meu, quan el van sentenciar,
No va dir res
Sap que per fi sóc lliure
No va dir res
Sabent que ell no ho serà mai
No va dir res
Totes les ganes de viure
No va dir res
Senceres em van tornar.
