Ell estava sol tapat pels plors
Calmat per aquell dolor
De tants moments.
Era tan confús tot aquell món
Va entendre-ho malament
No era conscient.
Mentre ell feia cançons
Per fer-la seva
Tot s'allunyava, tot es trencava
Ell es quedava, la nit plorava
Ella se n'anava, no l'avisava.
Van obrir el seu cor,
Mirant el cel
Jurant-se eternament
El seu amor,
Van cremar els records
I els mals moments
Canviant a poc a poc
Els sentiments.
Però aquell cel que
Tantes nits va ser el reflex
De les mirades, ara cridava
Ell l'estimava, la nit plorava
Ella ho mirava, ell s'enfonsava.
Els dies fan créixer la por
Però això no espanta
I ara estic sol menjant-me
Els plors tragant records...
Mentre jo vaig fent
Cançons per tornar enrere
Tot es refreda
Res no s'oblida
No entenc la vida
La nit somia, la nit plorava,
La nit s'acaba.
