Vas entrar en la meua vida
sense fer un gran enrenou,
i ara ja no tenc surtida
i no sé com arribar a port.
A sa vida m´ha tocat ser lleuger
com un tros de paper.
Vaig i venc i em deix recaure
com es núvols i sa pluja es gener.
Però em queda aquell turquesa de la mar
que em brindava la magia dels teus ulls,
era tret d´una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets tu.
Deixo enrera les barreres
que tu i jo un dia vàrem tancar.
On abans vivien tots els somnis
i ara sols s´hi troba el silenci.
Sempre em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls,
era tret d´una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets...
Amb la mar dolça q fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
... sa teua olor
... sa teua olor.
M´he complicat, he volgut caminar
sota el cel que m´encén, tot allò que no es veu,
i et sentu més enfora que mai.
Amb la mar dolça que fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
... sa teua olor.
Ara et veig millo i més gran que mai,
et tenc inmensa.
Ara entenc i aprenc aquest present,
sa teua absència...
