El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou Vivia a casa els pares i es quedava sol Això li permetia tenir un cotxe nou Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou! Però arriba et fatídic i els pares del Pep són morts Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot I ara en Pep s'agobia obre la finestra i es llença de cap al buit I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer? O millor... perquè no he robat aquest banc? O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!! Preparem-ho bé! Ell sempre pensava que si currava prou A casa mai faltaria un bon plat de brou Amb la vida hipotecada i mirant com plou I sense assabentar-se que ell es cau al pou I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer? O millor... perquè no he robat aquest banc O millor...som-hi a rebentar tots els bancs!! I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep El futur és ara si vius a casa dels pares hem de transformar el present Pensa-ho bé! la solució és a les mans Mira-ho bé! escopeta de canons retallats!
