Ulls de ràbia reflecteixen la seva cara, que ja
no tenen por, que ja n'estant molt farts, que ja
no tenen temps i no poden esperar, amb
paraules ningú trenca el capital. Els ulls ho
saben bé: l'odi ha començat.
Ulls que veuen el seu poble aixafat, ulls que
veuen el seu sexe femení, el sexe oprimit per
un collons imperatius d'un sistema que et
diu:
"El teu lloc es la cuina on tens ous, plats,
farina, nevera, cullera, gots, aigüera, el nadó té
caguera, el petit té moquera i tu li treus la
merda amb les teves mans. El teu servei és el
de procrear, el d'alimentar, i després educar els
nens que heretaran la seva propietat".
Ulls que veuen l'odi d'una classe obrera
llençar-se amb força contra la patronal que
explota, humilia i es queda amb la plusvalia, i
s'enriqueix pel morro augmentant el capital.
Ulls que veuen la misèria del seu poble,
espanya ens ha envaït i diu qui mana aquí, ens
deneguen l'autodeterminació, i aquests ulls
diuen que som una nació.
Es viu la lluita de pobles contra imperi, es veu
la lluita d'obrers contra patrons, es veu la lluita
de dones contra el masclisme es veu la lluita
per trencar amb el capital.
Són els ulls d'una dona encaputxada, sols
els ulls es veuen, de la seva cara. Dona que
té una pistola a les mans, dona que té un
poli al davant, ulls buits d'un poli que es
miren uns ulls, ulls plens de força, ulls plens
d'orgull, poli que cau amb el cap rebentat,
amb ell no s'acaba, amb ell, s'ha
començat!
