En un món ple de cabòries
On mana la ressignació
Els somnis no escapen
De no ser més que una il·lusió
Que tot allò que fem,
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me'ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m'he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Ma mare ja m'ho deia
Que no em precipités
Però a mi la pluja m'agrada
Em refresca el cervell
Que el riure és cirera
I la pena poca feina
Que de cadires
N'hi ha per dar i per vendre
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me'ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m'he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Que si obro la finestra
És perquè fa calor
Que si m'ajunto a les més lletges
És per compassió
Que no trafico amb el que penso
Encara que sigui bo
Que se trepitjo quan camino
És per fer-te por
Que tot allò que fem
Que tot allò que som
És la vida
Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me'ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m'he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
