No crec en tu ni em passa pel cap,
mai he pensat que fossis veritat.
Veig que blau és el cel,
però aquí és roig el foc.
Però és que tú, com ets tu?
Mostre´t ja d´un cop!
I si existeixes, per què serveixes?
Ets egoista i sempre la culpa és del diable.
Per què no creure en mi, o millor en el veí,
amb una bona història et vendré l´eternitat.
Oh senyor, apareix-te a casa meva!
I la roba és teva.
Oh senyor, converteix en pa una pedra!
I la roba és teva.
No crec en res més que en el que veig,
crec en l´aigua, en el vent,
no amb què diu la gent.
Crec en Mart, en la mort,
i crec en la sort.
Crec en mi, i amb la ment,
i amb ser diferent.
No crec en el poder,
ni en ser més que els demés,
no crec en cap estat
i menys amb qui va armat.
No crec en el destí,
ni en el que ja s´ha escrit,
i cada instant que passa
sóc més lluny de creure en tú!
Oh senyor, apareix-te a casa meva!
I la roba és teva!
Oh senyor, converteix en pa una pedra!
I la roba és teva!
Oh senyor, apareix-te a casa meva!
I la roba és teva!
Oh senyor, converteix en pa una pedra!
I la roba és teva!
