http://lyricstranslate.com
Què boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí".
Què boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.
Què boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Què boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.
Què boig el món, que em fa anar amunt i avall
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Què boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí
construint a mida el destí,
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre, res.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.
