Som com dos ocells a dins a nit
Que creuen totes les tempestes
Que ja no els hi cal mirar enrere
Quan la tristesa
Ja no em ve a veure
Deixo que el vent
Em porti per altres draceres
Miro a la lluna
Per fer-me entendre
Que abans de res
He d’estimarme com ho feia
I sé que costa
M’entre el temps passa
Assumir cada record
Amb la nostàlgia
I sé que costa
Imaginarte
Quan la ferida no ha tancat
I encara sagna
Ara hem de compendre que no es el mateix
Pero encara em queden forces
Ara hem de saber que potser no ens trobem
I això encara em destroça
Ara hem de cuidarnos i que ens porti el vent
A qualsevol indret del mon
Et recordaré per sempre més
Som com dos ocells a dins a nit
Que creuen totes les tempestes
Que ja no els hi cal mirar enrere
Som com dos ocells que volen alt
Que mai més volen tocar el terra
Encara que els hi plogui pedra
Moltes gràcies per marxar
Moltes gràcies per quedarte
Moltes gràcies per ser tu
Per ser la llum que no s’apaga
Moltes gràcies per demà
Moltes gràcies per sempre
Moltes gràcies per volar
I no deixarme sense guerra
Som com dos ocells a dins a nit
Que creuen totes les tempestes
Que ja no els hi cal mirar enrere
Som com dos ocells que volen alt
Que mai més volen tocar el terra
Encara que els hi plogui pedra
Som com dos ocells a dins a nit
Que creuen totes les tempestes
Que ja no els hi cal mirar enrere
Som com dos ocells que volen alt
Que mai més volen tocar el terra
Encara que els hi plogui pedra
Moltes gràcies per ser tu
Per ser la llum que no s’apaga
