Aigüa avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols locell la mirava
Quèien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxàven el vòl
Els amors que no oblidaré
Són aquells que no vaig tenir
Si pogués, només, sommiar
Que una ona em pogués estimar.
Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.
Els amors que no oblidaré
Són aquells que vaig tenir
Si pogués, només, sommiar
Que una ona em pogués segrestar.
