Hola Joan t'explico
una noia guapa i fina
guaita, guaita, la princesa de la vainilla.
Ja s'ha fet de nit
i ha baixat de la muntanya.
La boca és de mel
i els ulls són de purpurina.
La boca és de mel
i al coll hi amaga una piga.
Joan petit quan balla, balla, balla,
Joan petit ara balla Dusminguet.
Quan jo n'era petitet
ni fumava, ni cantava, ni ballava
però, ara que ne sóc grandet,
ara fumo i ballo Dusminguet.
I què passa?
Ja se'n va la nina
tota guapa, tota fina.
Ja se'n va la nina,
però jo tinc el cor de vímet.
