Pinta'm deltes embruixats, Camps de claror, Per entre cors d'arbres antics. Pinta'm nervis de fulles blaves, Túnels de bogor, Per entre llums de teixits d'argent. Dóna'm claus I oxidades puntes, Vèrtex d'energia, Per entre nits furgar la vida.
Sento la lluna a les espatlles I estel al cim del cap Que m'ofeguen els distrets Pensaments que m'entrebanquen. Tinc bastons en rodes properes, Circulars d'actes impunes, Lluents diapositives
Fetes, sempre, de nit. Sempre en nits d'anhels creixents, De prohibits desordres còsmics, Quan la lluna destapada Xiscla més que aquella dansa De sirenes de barjaules, Que de força omplen futurs.
