Puix tant amor ens teniu
Per ser la nostra patrona:
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.
Quan la terra a l'aspre jou
Del pecat quedà lligada
Per no veure-us profanada
Us amaguen dins d'un pou.
Dels claustres on el teniu
Tothom el títol us dóna...
Un dia anant-hi a jugar
Un nen en ses aigües queia;
Sa mare que mort el creia,
Així el va sentir cridar:
- Mareta, no us afligiu,
Que ja tinc qui ajuda em dóna...
Els monjos I els habitants,
Corrent-hi tots de seguida,
Encara el troben amb vida
En vostres sagrades mans.
A la imatge, que els somriu,
Claror una llàntia dóna
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.
Sens cap núvol al cel blau
Un gran tro causa sorpresa,
I queda la llàntia encesa
Per un llamp que del cel cau.
Aquest fet tan expressiu
El vostre poder pregona
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.
Puix tant amor ens teniu
Per ser la nostra patrona:
De la ciutat de solsona
Els vostres fills protegiu.
