Per haver sovint dormit Amb ma solitud Jo me n'he fet més que un amic Una dolça virtud Com una ombra m'és fidel No em deixa ni un segon Em segueix a tot arreu Fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol Amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit Es fa seus tots els llençols I passem junts llargues nits Mirant-nos tots dos sols I no sé fins a quin punt Durem la relació Si farà que hi trobi gust O que al final li digui no
No, jo mai no em trobo sol Amb la meva solitud
Amb ella he après tant Que he plorat amargament Si algun cop l'he rebutjada S'ha quedat amb mi igualment I encara que triés l'amor D'una altra cortesana Ella serà fins a la mort Ma última companya