Com un vaixell a la deriva, sense rumb sense direcció.
Cansat d'històries avorrides, sense buscar, vaig trobar un tresor.
Cada error, cada engany, cada llàgrima que s'ha vessat ara és part del passat.
El temps sempre és savi. Tot acaba on ha d'acabar.
És el sol dins d'una tempesta, llum entre la foscor,
és la flor enmig de la guerra, esperança en temps de por.
Com un soldat que torna a riure després de ballar amb bombes, dins els seus malsons
ara la nit no es fa tan llarga i els vells fantasmes avui no ens fan por.
Cada error, cada engany, cada llàgrima que s'ha vessat ara és part del passat.
El temps sempre és savi, tot acaba on ha d'acabar.
És el sol dins d'una tempesta, llum entre la foscor,
és la flor enmig de la guerra, esperança en temps de por.
Oh! Que això mai no pari.
Oh! Que s'escampi entre la gent.
Oh! Que l'amor mai s'acabi.
Oh! Que corri per dins teu!
