No veiem més que figures borroses
I fang
Siluetes d'herois que es desfan
Llums es reflecten a un mur que era blanc I
Ara es negre
Soles ens queden angoixa I asfalt
Portem endins un esclau I un guardià
Tots presoners d'un fracàs col·lectiu
Fa uns quants segles
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! El guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntat, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què frágil és l'esperança del pobre
Ohhh
Què fàcil és per a alguns levitar
Ooh
No veiem més que siluetes I ombres
El cap I el cor sempre en obres
D'aquella pols estos fangs
No escoltem més que promeses
Castells de gegants
A catedrals obsoletes
Santificant el consum
Amb fidels comulgant
Arreplegant les molletes
Amors prohibits, penitències
Pecats I profans
Les esperances desfetes
Ningú pot moure's
El cap I el cor sempre en obres
Guardant als morts en cunetes
Brinda I la reina es creu la més digna
També li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne
Lleons caçats, caiguda lliure I van
En una comitiva derrotats I condemnats
Titelles del sistema, amos del ninot trencat
Botxins de voluntats, carn de presidi
Tot el meu regne per sentir-me mes real
Ooh
Què fràgil és l'esperança del pobre
El carceller és un presoners més
Té les pupil. Les blanques I negres les dents
T'envie una senyal del meu paisatge intern
5446 el meu número de pres
Pitis I llibres, plaers possibles
A la penitenciaria els pecats no s'expien
Llepe els barrots pensant que són de caramel
Tot el meu regne per un trosset de cel
