Vas tot sol,
ja t´hi vas trobant
al teu cor hi ha manca d´esperança
atrapat en la ignorància.
I sol, ja comences a no creure en res,
millor empassar-s´ho amb elegància
fer el cor fort sempre a distància
i veus que el temps, tot ho va canviant
no hi ha un sol estat on poder restar
Ets tant petit allà al mig de l´infinit
que per molt que faci l´home,
per molt que s´avanci l´obra,
creus que tu ja no ho veuras.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, per sobre d´aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d´aquest món!
Pots estar, un moment content d´haver nascut
com el sol ponent noeix la lluna,
no s´inverteix tot d´una
i de nou, ara es repeteix
sembla un mirall davant d´un altre
repetint deu mil imatges
ets a orient, tornaras a occident
i el camí al revés tornaràs a fer
igual que el vent, aniras fent i desfent
i per molt que faci l´home,
per molt que s´avanci l´obra
creus que tu ja no ho veuras
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, per sobre d´aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d´aquest món!
