Per més que passin les hores,
per més que apaguis el llum,
per més que et caiguin els somnis de les mans.
Quan ja no tinguis respostes,
quan ja tot sembli més lluny (més que mai),
quan ja no trobis la porta, et vindré a buscar.
Vam voltar mitja vida,
ja no podem ser uns extranys;
ara mira´m, hi ha coses que no moren mai.
Mentre s´allarguin les hores,
mentre se´ns obrin els ulls,
mentre la terra segueixi sempre girant.
Sempre que et faltin les forces,
sempre que et pesi el demà,
sempre que busquis uns braços,
t´estaré esperant.
Anem curant les ferides
cadascú en el seu camp,
s´acaba la partida
també les pors se´n van.
Per més que passin les hores,
per més que apaguis el llum,
per més que et caiguin els somnis de les mans.
No cedeixis,
sempre hi haurà un bon motiu;
no pateixis, sempre hi haurà algun camí.
