Et miro
i no veig a qui envejar
recordo
les tardes de campanes
al bar fumant, rient, parlant..
Somnio
com fèiem abans en un futur
en un món desconegut
digne de ser conquerit
pel teu somriure...
Però ja és tard,
res no tornarà a ser com abans,
mai més tornarem
a pensar plegats
en el demà...
Enyoro
com èrem abans de començar
a provar de tot sense pensar
que mai podríem tornar
d'aquell llarg viatge....
Però ja és tard,
res no tornarà a ser com abans,
mai més tornarem
a pensar plegats
en el demà...
Sóc aquí, sóc a dins
i no penso sortir
Sóc el diable que no escolta
les plegàries del teu àngel gris
en fi, que sí, que a mi
ni calanyes, ni jocs de cucanya
droga't, a catà, fes-me cas, droga't
pots passar sense tu,
sense beure i menjar
mira que porto la canya que dóna
prepara la bola i no falla
crema com la palla
Però ja és tard,
res no tornarà a ser com abans,
mai més tornarem
a pensar plegats
en el demà...
