Som com un bomba que no falla
El micro en "on"
Tots preparats per la batalla
No cal perdre ni un segon
Hem de lluitar pel nostre món
Poesies clandestines m'acompanyen quan no estàs al meu llit
Paraules subratllades que hem porten a l'infinit
I m'obrin avingudes soterrades sense fi
Batega la ciutat dins de mi
Artèries taponades per semàfors d'una vida artificial
Que impregna tot l'oxigen de diners contaminats
Sirenes que s'apropen, sentinelles vigilant
La tristesa ofega als barris i no els deixa caminar
L'horitzó està segrestat per reformes laborals
Naixen amb els peus nugats, filles del patriarcat
El present està aturat, a la plaça del mercat, ja!
La flama pren la metxa ja!
Una paraula plena de esperança en cada vers
Un missatge que ressona per tot l'univers
Un desig en cada estel, fem pujar els decibels
Cridarem fins que fem tremolar el cel
No es tracta d'atacar, sinó de defendre'ns
De recórrer amb el pas ferm totes les sendes
Començar a volar
Haurem de demostrar
Ser els herois dels nostres contes i llegendes
Per estos boscos de ciment som indígenes
Les nostres arrels han estat regades amb llàgrimes
Ànimes, i el futur escrit en unes làmines
Escriurem les nostres pròpies pàgines
