Quan Caminaven

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència

Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present

El cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'estellés
Veig murals a les parets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència

Fins un nou combat

Quan l'albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys I les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger

Davant les torres de serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una valència
On sona la freqüència del cor de benimaclet
Amb tereses I bassets

Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència

Fins un nou combat

Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!

Tu I jo som rebels del temps I la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència

Tu I jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia
D'amors impossibles som la paradoxa
Som pretèrits imperfets de la nostra història
Som aquell record inoblidable en la memòria

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència