Separats tiren la canya
Prop de la plaça d'Espanya
Hipsters amb barba i ulleres
S’han perdut per les cotxeres
Apareixen quan és fosc
Els llauners ambulants
I un camell fa l'agost
A l’estació de Sants
Exbolingues reciclats
Disfressats de runners
Periodistes cremats
Que viuen de fer banners
Arribant a Ciutat Vella
Cantautors que ja no canten
I a la porta de l'Ovella
Quatre guiris no s'aguanten
Aturats amb tres carreres
Enxufats que només cobren
Regalets per les aceres
Jubilats que maniobren
Policia a un carreró
Ara ha perdut el control
Amb un grup de percussió
Prop de la plaça del Sol
Perquè tombin els turistes
La rambla l’han tunejat
Ja no queden artistes
Els músics han marxat
Quatre xinos fent retrats
Canaletes ja s'allunya
I no queden indignats
A la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
La de la Setmana Tràgica
La que odia l'extraradi
La que viu una nit màgica
Un dimecres a l'estadi
La bonica, la insalubre
La de l’ambient de l'Arena
La que un 12 d'octubre
Sent vergonya aliena
La dels clubs acollidors
La que adora les gavines
I crema contenidors
I destrossa les cabines
No hi ha cap respecte
Per la música en directe
I no tenim projecte
Per donar-li vida
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
Uns turistes alemanys
Al bressol del mestissatge
Amb barrets de mexicans
Van buscant algun massatge
I al caòtic barri Gòtic
Uns nens amb monopatí
Van buscant algun narcòtic
Per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
