T'aixecaràs, sobreviuràs
Com ja has fet tantes vegades
Saps que demà tenen riuràs
Ja no fan mal les punyalades
Però de cop et crema un foc
Que s'emporta l'alegria
T'ha disparat aquell record
Al mig del cor
La bala del temps
Que et dispara per l'esquena
I et destrossa els sentiments
Que iguala rics I pobres
Els covards I els més valents
Un rellotge que no para
I va cremant els moments
Una força del passat
Que et retorça el present
Surt un tresor d'aquell calaix
I et porta a una altra vida
Ve com un flaix, és un cop baix
I et reobre la ferida
Que impacta sense tacte
I de cop t'alteres
En el moment exacte
I quan menys tu esperes
Qui tindrà la pistola
Que ens travessa
Que es dispara sola
I per sorpresa
