Va arribar marcat per un destí
que el feia sord a tot un món irreal.
Ve buscant un remei que el porti
a atracar a un port més digne,
menys freqüentat.
Seu de l'impàs, un pou sense fons,
un cel ja menys clar.
Com sempre posava, una llum a la barca
i l'alba esperava mar enllà
la nit li parlava, així que somiava
el seu món era aquest no vol canviar...
El món dirà un final.
Va marxant per un camí que porta
al fons dels vells records mai oblidats.
Portarà la bandera d'aquells
que sense vida vaguen l'eternitat.
Segueix estirant, la corda que mai,
sap quan durarà...
Buscarà aire per omplir tots
aquells racons que no deien que sí
baixarà del cel tots aquells
records perquè poc a poc
pugui seguir el camí.
