Deu ser nit a Laaragi
i, com aquí, els estels han sortit del seu niu.
Vaig venir en vaixell
escortat per les ones del mar.
Quan jo era petit somiava que un dia
seria el teu marit,
però la sort se m´acaba
i no sé si podré tornar mai.
Vull tornar a Marraquesh,
galopar cap al Sud
i tornar-me a banyar al teu mar.
No tinc cap més desig,
vull tenir feina i sostre
segurament tu ja ho tens.
Allà d´on vinc la misèria
uneix el meu poble
i deshonra el nostre passat.
I ara a les portes d´Europa
el meu somni s´està acabant.
I ara el mar s´emporta el meu poble
quan de nit salpen les barques cap al Nord.
He vist morir els meus amics,
es jugaven la vida
per només un tros de pa.
Han deixat molt enrera
dones, fills i quimeres,
per llençar-se a les rutes del mar.
És molt trist esperar,
tots som fills del fracàs
d´un món només just per uns quants.
Potser Alà ens reserva
llarga vida després del final.
I ara el mar s´emporta el meu poble
quan de nit salpen les barques.
I ara el mar s´emporta el meu poble
cap al Nord.
I si un dia per força no puc tornar mai
els teus ulls no podré oblidar.
Ets la meva esperança
un camí que no té final.
I ara el mar s´emporta el meu poble
quan de nit salpen les barques.
Cap al Nord s´enfonsa el meu poble
quan de nit salpen les barques.
I ara el mar
