Prova de deixar la corda I guarda’m una estona per parlar D’aquesta angoixa que no Que no ens deixa córrer Tot i veure aquella onada Que s’acosta entre teulades i rabiosa arrenca els arbres
Fes el favor de creure Que guanyarem el pols a tota aquesta merda Que s’escola entre els genolls I amb els ulls tancats i un gest quasi marcial Rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre Amor, què et sembla? Ho podríem intentar
I recullo la destrossa Intentant no trepitjar cap dels bassals Tan plens d’estones que no Que són tan buides que ni ploren I tot i així veus que s’acosten, suplicant-te L’esperança o algun lloc on agafar-se
Fes el favor de creure Que guanyarem el pols a tota aquesta merda Que s’escola entre els genolls I amb els ulls tancats i un gest quasi marcial Rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre Amor, què et sembla? Ho podríem intentar
