I ara no vull parlar-ne
D’aquells contes d’amor i fades
Que m’inventava per poder perdre el nord
I ser aquell que guardava dos mil secrets entre coixins
I no sóc qui pensaves, i ara no sóc qui pensaves
No m’ho esperava, he trobat la sort
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava, no s’agrada tothom
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo
Sembla que tot ha començat
Fent un gran salt amb un comiat
I sento que res serà com ahir
On era fosc, la llum és aquí
I no puc més, res era com m’havia promès
I sí, ja ho sé, he començat la casa del revés
I ara sé que els errors no són en va
No m’ho esperava, he trobat la sort
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava, no s’agrada tothom
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo
No m’ho esperava (no m’ho esperava), he trobat la sort (he trobat la sort)
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava (no m’ho esperava), no s’agrada tothom (no s’agrada tothom)
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo
