Va ser a la tardor de 1707 I encara volen cendres pels mateixos carrers, les classes populars contra les tropes del rei les pedres ho recorden quan avui les prenem. Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí, el mateix combat. Va ser la primera dels anys que hem viscut i encara veig com brillen avui els teus ulls. Quan prenem els carrers , Escenaris d'un temps, Revoltes que han tancat les ferides dels teus punys. Avui? Tot el que has viscut, Tot el que has cregut, A dins dels teus ulls, A dins dels teus punys. I la nostra revolta mai no podran aturar, els nostres punys alçats mai no podran abaixar, els nostres somriures mai no podran esborrar, la nostra actitud sempre serà de combat. I mai no deixes mai de lluitar contra el poder, Mai no deixes mai de plantar cara al poder. Ahir, avui i demà sempre contra el poder!
