Ple està el camí de solitud entre els barrancs d'albades tristes allà on el mar canta als estels versos robats del teu somriure
Devant de mar et vas deixar penes de sal i un trist esguard i seguint el fars dels horitzons vas navegar perdut perseguint el teu rumb vas navegar perdut...
Una nit més t'he navegat entre els barrancs d'albades tristes allà on el mar escriu al far cartes d'amor en versos lliures
A la vall blanca em vas deixar fermes arrels i un trist record i sembrant la terra amb les cançons vaig caminar perdut persequint el teu rumb vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat del vell camí ens ha retrobat i collint els fruits de les cançons hem cantats junts al vent que assola el nostre món hem cantat junts al vent..
