Davall Ses Flors Des Taronger
Senyorejaves tot es menjador
Sa cuina i es jardí
Endormiscat, tombat a un llit
D’alfabaguera i romaní
D’alfabaguera i romaní
I romaní, romaní florit
Cobert amb un mantell de rei
Davall ses flors des taronger
Davall ses flors, davall ses flors
Des taronger
Poc a poc es temps s’acabava
Sense que el poguessim aturar
I per juliol te’n vas anar
En sortir es sol, vares deixar
Es caragols, sa bugambilia
S’estanyol, ses margalides
Tot allò que abans tenies
Per tornar a descansar a algún lloc des barranc
Algun lloc des barranc de Biniaraix
Cobert amb un mantell de rei
Davall ses flors des taronger
Davall ses flors, davall ses flors
Des taronger
