Si no fos per tu
no hauria sentit
el batec sense por
del cor al meu pit,
ni la dolça tendresa
d'un cos acostat
de matinada.
Tu em fas brillar els ulls,
te'n duus la foscor,
em treus el neguit
del pitjor malson,
calmes les tempestes,
i atures els vents
de mitja tarda.
Digue'm tu que coneixes
els secrets de l'ànima
cap on haig d'anar,
tu sempre m'escoltes
quan em fa falta,
porta'm les espurnes
que els teus ulls llencen
quan em veus arribar,
les agafaré,
te les guardaré
al teu costat.
Si no fos per tu
hauria patit el fred de l'hivern
i l'absència al meu llit,
i la pell amarada
de tanta humitat,
els dies de pluja.
Els temps van ser durs
i els dies tan llargs,
i el camí escollit
no sempre encertat,
vam passar per l'ombra,
avançant a peu
