És molt tard ja és molt tard,
és molt tard i el sol se ha amagat.
Quants de cops he desitjat veure aquell rellotge aturat
i poder viure en un instant congelat.
Seria molt feliç si em poguessis acompanyar.
El dia de la marmota sempre tornava a començar
i et donava mil oportunitats.
Però visc en la realitat, no veure un rellotge aturat.
No puc viure en una foto dins de un marc.
I segueixo el camí de llums que em porten a la llar.
No tindré mai la sort de viure aquell instant on se atura tot.
Escolta el TIC, TAC, TOC! Sent el batec que ho fa moure tot.
És molt tard ja és molt tard,
a les cuines fan el sopar i les cases se omplen de vida.
Treus el gos a passejar, llences les escombraries
i et prepares la roba de demà.
La teva vida és com la vulguis imaginar.
No tindré mai la sort de viure aquell instant on se atura tot.
Escolta el TIC, TAC, TOC! Sent el batec que mou el meu cor.
Pots descansar per sempre en un llit fet de plomes i cotó
Però torna el TIC, TAC, TOC! Les busques manen un altre cop.
