Haurem de dir la veritat,
haurem de admetre que som molt diferents.
La pluja mulla el sofà,
me ofego nedant entre els meus sentiments.
On estàs?
Em gronxo en un jardÍ amb nens muts rient.
Que callin ja!
En un cor de formigó,
me aparto just quan l estructura cedeix.
I et deixo aquí tot sol,
em temo que tindràs que suportar el seu pes.
Però no ne hi ha prou;
me enfronto amb cent campiones de ballet.
Neix el meu món i és incomplet, és incomplet.
Me esquerdo, em trenco, exploto i xisclo als quatre vents
Te estimo.
On estàs?
Em gronxo amb cent campiones de ballet.
Que callin ja! Que és incomplet, és incomplet.
Me esquerdo, em trenco, exploto i xisclo als quatre vents
Te estimo.
