Amagat dins el llençol
trec el nas per escoltar quin vent que fa avui.
No tinc pressa per sortir del llit,
amagat com un mussol
mentre fora bufa el vent del Nord.
Dono gràcies a la vida pels regals que em fa
Dono gràcies a la vida per poder sentir.
Miro el cel damunt del cap
i aquells núvols que de lluny vant arribant aquí.
Tant me fa si m'he de remullar,
sento el vent damunt la pell
i un somriure en somiar despert.
Cau la nit i jo me'n vaig,
cap camí no està marcat per arribar al destí.
Mil cruïlles i mil direccions,
només he de decidir (oh, yeah)
i esperar que aquest viatge sigui llarg.
