Dormint al seu bressol
el nen, tot innocent,
fa un son sense saber
si la lluna encara és al cel.
Somia els colors del matí.
Té els ulls tancats,
encara vol dormir més.
La mare el gronxarà
fins que es vulgui llevar.
Vola entre angelets
i núvols de cotó,
no tens per què plorar
amagat aquí dalt, al teu món.
Somriu alegrementdins el son dels infants.
Somriu sense por,
no temis mai res.
La mare vetllarà
sempre més per tu.
