Una cadira sense pressa
Volen onades sense son
Un full de mapa i quatre coses que he pescat
Com una clau que no obre enlloc
Postals, de no saps on, clavades
Al tros de fusta més vell del món
Som
Som passatgers a l'abordatge
Dins l'ampolla del missatge
On ens porti el corrent
Que ni tan sols va calcular la mà d'algú
Que ens va llençar al mar
Una finestra estava encesa
Damunt la costa de babel
I vaig trobar-me tot surant per Amsterdam
Mirant el port amb en jacques brel
La resta era un reflex a l'aigua
Dels edificis que han naufragat
I un dels mariners buscant la clau
Que un dia li va caure i mai més no va trobar
Som
Som passatgers a l'abordatge
Dins l'ampolla del missatge
On ens dibuixi el vent
Tan invisible que hem confós amb el destí
Som
Som passatgers amb l'equipatge
Dins l'ampolla del missatge
On ens porti el corrent
Que ni tan sols va calcular la mà d'algú
Que ens va llençar al mar
