Sota la conversa d'alguns viatgers
Seuen les cadires a fora del cafè
Un gos que s'ajup i rasca amb desgana un pensament
I perdem la tarda, jo i aquest ressol
De parets pintades d'un blanc qualsevol
Hi ha algun lloc on vaig, on la vida passa a poc a poc
Ja veus
Que no hi ha cap pressa, som eterns
I anem a càmera lenta pels carrers distrets
Ara que no hi ha res de nou
Ara que tot va bé
Porto la mirada de l'observador
Amb la calma encesa des d'algun botó
Compartim el temps
Mentre fem de vells desconeguts
Mai no duc sabates
Vaig vendre els mitjons
Visc en una plaça, decorant cançons
A un poblet de mar, on la lluna surt a poc a poc
Ja veus
Que no hi ha cap pressa, som eterns
I anem a càmera lenta pels carrers secrets
Ara que no hi ha res de nou
Ara que tot va bé
I juguem a caçar-nos els llavis
I la llum que té gust de Polaroid
I de lluny ens somriuen dos avis
I la tarda passa a poc a poc
