Jo que tinc la raó més alta que la paret
He apuntat ben amunt, m’he apostat la lluna amb el gallet
Una bala brillant travessant la pols de l’infinit
Més llunyà, més enllà del que pot assenyalar cap dit
Ara peso el temps a una balança i t’enyoro a ritme constant
Hi ha minuts que ens duen l’equipatge, d’altres un instant
Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí
Interiors i plecs en una manta, versos al coixí
Ara, aquí, present
Ara, aquí, present
No diria res que no pogués sentir
Ara, jo, aquí
Ara, jo, aquí
Ja no sento res del que no pugui dir
Una línia de fum surant per darrere el tret
Resseguir-la amb els ulls, com qui busca un record incert
De metralla vaig fer aquest somriure que m’aguanta el cap
De badalls la saviesa que decora tanta realitat
Ara peso el temps a una balança i t’enyoro a ritme constant
Hi ha minuts que ens duen l’equipatge, d’altres un instant
Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí
Interiors i plecs en una manta, versos al coixí
Ara, aquí, present
Ara, aquí, present
No diria res que no pogués sentir
Ara, jo, aquí
Ara, jo, aquí
Ja no sento res del que no pugui dir
Jo no puc escoltar-vos, ja no puc sentir el dolor
D’una bala perduda que, de cop, travessa el cor
No hi ha crit, ni bandera; no hi ha vent que bufi tan, tan fort
Ara, aquí, present
Ara, aquí, present
No diria res que no pogués sentir
Ara, jo, aquí
Ara, jo, aquí
Ja no sento res del que no pugui dir
ImprimirEnvia a un amicPDF
